Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Felici-gat

Si tu estas mig amargat,
o cap-cot, desanimat,
Si tu vius en soledat,fes-me cas, adopta un gat,
tot sera felicitat !!
leer más   
5
2comentarios 19 lecturas catala karma: 47

ara que tinc el cor...

ara que tinc el cor
palpitant les entranyes,
que m'ha quedat el séc
aviciat d’emmotlla’m
al persistent desert
de les cendres amables...

ara que'm puny la pell
l’efímer espurneig
d'aquells somnis surant
les llunes foradades...

es quan vetllo un desig
aliat de robines
projectant el mossec
de la boca del temps
vers parets d'un present
abillat d'ombres xines...

carmina ral
11
4comentarios 68 lecturas catala karma: 38

conrea'm...

quan sentis l'esma pura
partint-te els omòplats
i et bategui a l'espatlla
l'anhel eixordador
que diu el batre aurat...
conrea'm la memòria
vençuda per les aigües
i renta'm de l'oblit
de l'ombra infecundada
d'aquell arç enardit
que creix salvatgí i lliure
mortificant les boires...
i atorga’m fondalada
per fer dormir els teus dits
que eterna vel•leïtat es fruïció perible
i que la saba bruixa de les roses de nit
hidrati la poesia de l’arbre de l'estim...
9
4comentarios 87 lecturas catala karma: 57

Ressò de matinada

Es perden els astres
en un obscur mantell
brodat de cristalls d'ambre.

Els sons, tan desiguals,
canten nostàlgia;
una imperfecta melodia
de pors estranyes.

Les llums de la ciutat
lentament s'apaguen
i tremoloses deixen
pas a la matinada.

De lluny un gos que crida
trenca la distància
i s'apropa a la lluna
que amorosa l'abraça.

Un raig acosta un bes
a la meva galta:
el bes de la nit,
ressò de matinada.
leer más   
13
5comentarios 93 lecturas catala karma: 43

Escalada

Entrar de puntetes
al ritme calmat
de versos i poemes
que parlen del mar,
de les aigües
que llisquen
per deltes i rieres
i escalar pel corrent
que baixa amb fúria,
saltar cap a dalt
entre esquitxos i raigs.

Navegar, navegar
entre paraules rimades
cap als prats i les valls,
cap als cims i els barrancs,
cap al gel que es desfà,
cap al cor del desglaç,
cap als vents gelats
i als núvols que plouran
i als cels blaus o blancs,
als vespres daurats,
a les nits estelades,
als coets que se’n van...
leer más   
4
1comentarios 30 lecturas catala karma: 39

Cerco

Cerco al camí
l’aroma dels arbres,
el vol dels ocells,
les flors entre l’herba,
el rec del costat,
el riu de la vall,
els blaus de dalt,
les ombres que ballen,
les tempestes,
els xàfecs,
les brises,
els vents,
el crec-crec de les passes,
la remor de les hores
la frescor del matí,
el caliu de migdia,
la calma del vespre,
la lluentor del cel,
l’escalfor del sol,
l’harmonia de la nit,
els colors de la vida,
la saviesa del temps,
l’alegria,
la paciència,
el joc,
el poema,
els mots,
la fatiga,
les mirades,
l’horitzó,
els cavalls i les vaques,
les mosques i la pols,
la terra, el fang i els tolls,
les cruïlles, els rètols,
l’alè, el somriure i l’enyor...
leer más   
3
sin comentarios 60 lecturas catala karma: 35

hi han cimeres...

hi han cimeres sagrades...
artèries que es fan ceps,
a les brises dels pàrams
invisibles senders...
i a la molsa enterrades
la guarda d'aquells Lars,
la nit feta paraula,
partícules d'un temps...

hi han uns còdols de bassa
que he deixat dins el forn
a coure amb les fogasses
per desvetllar el record
que a mil•lers de kilòmetres...
on vessàrem passions
i on de lava ens foníem
allà...jo encara hi sóc...
8
2comentarios 60 lecturas catala karma: 55

No hi ha límits

No hi ha límits,
no hi ha fons,
ens degluteix
aquest món.

Paradís poètic,
tot enyor,
com un milfulles
sense racons,
com una era
sense pols,
com un refugi
curull de raons.

Paradís poètic,
cau de crits,
gresol sublim
de tots els àmbits,
arbreda amb vent,
flors i mallarengues,
seu de tots els verds.

Paradís de llunes,
nits d’estels,
solcant les vides
i els anhels.

Paradís de pàmpols,
ceps i circells
a la vinya mare
dels vins més vells...
leer más   
12
4comentarios 73 lecturas catala karma: 36

Gatet

El meu gat tan maco, el meu gat noctàmbul.
Gatet, no t'escapis, gatet, que no vens?.
Tens tota la gràcia, la lluïssor, la màgia.
I, quan vols, fas cara de penediment.
Tu hem dons alegria, tu hem dons esperança,
i el meu cor es trenca si ja no et veig més.
Gatet, acompanyem a aquest món i a l'altre.
Gatet, no t'escapis, gatet, que no vens?
leer más   
6
1comentarios 44 lecturas catala karma: 36

que senzill...

que senzill que seria
d'un sol cop de vent
espolsar la sorra
que encrosta la pell
o...potser fregant
amb manyopla de crin
encertar a badar
aquell vestit a bocins,
que'm redoli l'esquena
el sediment...
descloent rescloses
respirar el clivell
i fer-me marjada
d'antic pensament,
puix l'aridesa es taca
i adhuc revesteix
tota l'íntima fondària
dels anhels...
6
sin comentarios 18 lecturas catala karma: 29

als ulls...

als ulls un verd d'oliva...
al pit...vellut d'ametlla a punt de madurar,
prò a la fi...de corfes adherida,
sóc bígar resistint fora la mar
que a la pell mareperles m'han fet vincle
i prou que'm dol d'escata...despullam,

l'equivoc entrellum vora tardor desnia
ambigües tremolors d'amor inconegut...
si arriba un feix de lluna
que'm clogui les ferides !
amb la tebior blana del seu dir nocturn...

o que la terra audaç alenant odissees
m'aferri a l'espadat al davallar lluïssors,
que des de les arrels fins les agulles primes
si m'ha de fer triar... destriaré amargors
11
10comentarios 70 lecturas catala karma: 43

et deixes endur...

et deixes endur pel èxtasi tatuat
que travessa les capes fins arribar al moll...
el moviment fluent,voluptuós,carnal,
coreografia d'extremitats alçant el vol...

provenim del silenci que prediu la fam,
habitem...
com el fred o el vagareig erràtic de la sang,
l'enigma de ser un enfront el món,

pr'ò... ¿i si som també els límits d'un cos
reproduïnt l'oasi decadent...
la dàdiva emparaulada per les ombres...
la mutilació del temps dins el miratge evanescent,
la pell del tràngol travessant
la masa infèrtil de la llum salvatge
d'aquest forat pregon que tot ho empasa?
13
4comentarios 89 lecturas catala karma: 52

gràcies per conjugar....

vindico les gramàtiques...
tot just per conjugar
les línies que separen aquests bens
d'aquells mals...
i els tempos fets andantes
dels verbs elementals...
mots que plegats esquiçen
i escometen les paus :
com casa o perdó o joc o ves entrant...
que habiten territori
d'algun vers versemblant,
o paraules-fretura
acres i esgarraposes,
com saliva mordaç
que etziben les llimones
que fan el desarrel...la mar de fons...
el plor...la por de l'altra por...

i evoco Fleur du Mal
i canto...Maldoror...

prò que resti al final
l'idioma del parlar...!
4
1comentarios 35 lecturas catala karma: 55

Ara que...

Ara que avança infam
aquesta música de torb desarrelant...
la tendra rosa que s'arrapa a l'ampit,
ara que com la flaira fugaç d'una caricia...
es en el cor potser...
d'escull,de molsa i gebre
on la paraula llisca,
aquesta llengua de vers independent
que no ha apressat l'ocell de la poesia...
només gavià que bada tros de cel
tan sols vol contendit,un batre encara,
que en cada mos agrest...s'endú besada
8
2comentarios 50 lecturas catala karma: 41

Poesia

Lletres que naveguen
pels laberints púrpura
de la sang,
són vulcans que
fan florir lava de llenguatges,
escopint poemes avergonyits,
i trencant salvatgement
el silenci de l'escriptor
leer más   
6
sin comentarios 33 lecturas catala karma: 48

Poemes

No puc evitar pensar
que això que sent
són les estreles plorant.
Es pareixen a nosaltres, saps?
Tampoc elles són immortals
encara que a nosaltres ens ho parega
des d'ací baix
sobretot, si estàs tu al meu costat.
També elles ténen por a morir
com jo tinc a voret partir.

Tal volta les constelacions
són la seua forma
de composar poesia.
Tal volta tu sigues la meua.
O tal volta, siga jo el teu poema.
leer más   
6
2comentarios 28 lecturas catala karma: 47

I és que tu....

m'atrapes
em trenques
em parles
em deixes
em mires?
em reptes
em talles
em canses
m'estripes
em mates
em puges
m'asseques
em calles
em toques?
m'acotes
m'esquerdes
em cremes
em busques
em soltes
em buides
m'assetges
m'agafes
em penses?

em beses

em guanyes
14
6comentarios 107 lecturas catala karma: 41

Diumenge d'hivern

Aquell últim diumenge de febrer
em vaig prometre, plena de fermesa,
no abandonar-me més a la tristor,
no deixar-me vèncer per l'ofec,
fer-li front en el murmuri de la foscor.

Des d'aquell últim diumenge de febrer,
inspiro la serenitat amb puixança
i la dolçor amb que la vida m'ha obsequiat.
Ara ella s'endinsa dins meu i salpa:
expiro alleujada la desesperança.
leer más   
13
4comentarios 84 lecturas catala karma: 42

Mai no diré

la veu
que vol aixoplugar-se de les hores
m'obliga a fer dels mots una sentència

no pronunciar-ho no fa que no sigui,
però m'aterreix un
que vol agafar el lloc més alt
de la meva consciència

em cuso els llavis,
però si en rebel·lia se m'obre la boca
només diré el teu nom;
desconec el significat de la paraula morta
10
7comentarios 90 lecturas catala karma: 62

Ombres

Em comença a rossegar per dins
el desig de tancar la persiana.
De vestir-me d'obscuritat
i ofegar-me el cos en una pell callada.
Em trenco a cada somni que dibuixo
amb els ulls clucs
i els llavis molls de nostàlgia.

Que diferent el món quan sé que em faltes...

Apago el llum i deixo les peces al llit
configurant una silueta que es difumina
quan cau la nit.
Sé que em toca dormir en aquesta cambra
que mai no hagués volgut veure'm patir.
Segueixo suposant que seguiré existint
quan els poemes morin arrossegats
per un cadàver que farà història.

Jo no puc ser indiferent a les ombres...
al fons de mi, ja en sento la planyívola cridòria.
19
4comentarios 136 lecturas catala karma: 37
« anterior12