Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

et deixes endur...

et deixes endur pel èxtasi tatuat
que travessa les capes fins arribar al moll...
el moviment fluent,voluptuós,carnal,
coreografia d'extremitats alçant el vol...

provenim del silenci que prediu la fam,
habitem...
com el fred o el vagareig erràtic de la sang,
l'enigma de ser un enfront el món,

pr'ò... ¿i si som també els límits d'un cos
reproduïnt l'oasi decadent...
la dàdiva emparaulada per les ombres...
la mutilació del temps dins el miratge evanescent,
la pell del tràngol travessant
la masa infèrtil de la llum salvatge
d'aquest forat pregon que tot ho empasa?

etiquetas: poesia, verso, literatura
13
4comentarios 93 lecturas catala karma: 90
#1   Otra maravilla de poema¡¡¡ Es fácil acomodarse a los versos, fluyes cuando lees¡¡¡ Precioso.

Saludos.
votos: 0    karma: 20
#3   #1 Gracias por detener tu tiempo en mis versos y por el estímulo de tus palabras.
un abrazo
votos: 1    karma: 32
#2   La foto me gusta, y el poema es una exquisitez. Abrazos
votos: 0    karma: 16
#4   Gracias por leerme
un abrazo
votos: 1    karma: 28