Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

hi ha un forat...

hi ha un forat
de mans gastades...
un forat de rels que escupen
encenalls que han madurat
el furor de les paraules...
i que no ha sigut capaç
d'engolir-me aquest verí
que es privilegi de l'ànima
i la penja desmembrada
de les ombres de la tija
al llindar de la liana
i a les branques de vellut
d'aquell déu emmetzinat
que somia incertituds...
tan serenament confós
com voluptuós Tannhäuser,
sempre embadalit de bosc...
de desig inabastable...d'immolar-se

etiquetas: verso libre, literatura, sentimiento
7
2comentarios 63 lecturas catala karma: 85
registro de eventos del poema
pmm
link_publish
registro de cálculos de karma