Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Poema Refugi

Remolins d’aigua sacsegen l’Egeu encrespat.
Els Déus del Mar sepulten
els cossos bruns,
dins de profunds cercles concèntrics;
a la freda gola blava.

S’empassen els cossos fugitius
dels focs de la terra,
dels focs dels homes.

Sang i egoisme
glacen la terra europea.
Terra nàufraga, orfe,
filla bastarda del bé.

El carrer, de nou, és vella àgora.
Els palaus, l’hàbitat covard,
i el nostre mar, cementiri i malson blau.

Sota les llums fràgils d’espelmes i llunes,
empesos pels bons vents i,
ungits pels braços empeltats de cor,
estem dempeus i erts,
per eixugar llàgrimes,
per estripar silencis
i per construir àmplies rotllanes acolorides,
on l’aïllament i les solituds infligides
seran l’únic prohibit.

etiquetas: concursorefugio
13
5comentarios 138 lecturas catala karma: 102
#1   Hola Josep. Benvingut, gràcies per participar!
votos: 2    karma: 28
#2   Preciós poema! Un plaer llegir-te, Josep
votos: 0    karma: 14
#3   És genial! Felicitats!
votos: 0    karma: 13
#4   Se ve hermoso !!
votos: 0    karma: 20
#5   Buenísimo poema. Me pareció precioso. Bienvenido.¡¡¡
votos: 0    karma: 20