Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

En Català

Diacrítics que ja no hi són,
però jo sempre escriuré,
la vocal neutra en el cor,
pronom feble en el paper,
bocinets de mots d’amor,
que en català jo et diré...

Àngels de la Torre Vidal ©
leer más   
9
2comentarios 61 lecturas catala karma: 53

Curulls

Rellisquen petons amb sabor de mel,
el palpís del dit recull les besades
els frecs dels llavis negats de deler,
deixen de desig, les pells amarades.

Cerquen les mans els recers del plaer,
es fonen gemecs amb sons de balades
quan s’acceleren el pols i l’alè
i crema el delit pujant per les cames.

La sensatesa s’escapa a pleret,
raja la tendresa amb les mans vessades
regalimen pels dits gotes d’anhel

que en una moixaina moren i esclaten
deixant-nos el cos curull i reblert
amb el caliu de l’un i de l’altre.

25/04/2019
Àngels de la Torre Vidal ©
leer más   
5
sin comentarios 18 lecturas catala karma: 37

El Teu Record

Viatjava entre el teu record i deixar-te en
l' oblit.
En aquell trànsit vaig veure i tornar a reviure tot.
Vaig veure el que abans vagava la meva ment, tot el que el mar dels meus ulls ennuvolava.

Avui, vull que siguis com abans de les ferides.
Hi seràs perque ara sé un parell cosetes:
Sé que perdonar no vol dir oblidar,
però sí recordar sense patir.
Sé que és revivirte sense angoixa,
sense la por de fer-me mal tu una altra vegade.
Hi seràs perque ja sé que tots som
i tan essencial és el del plor.
Sé fins i tot que el goig hauria de ser
i pot ser, així mateix el meu lloc.

E.M.
leer más   
9
2comentarios 45 lecturas catala karma: 34

La Tendresa

Un somriure en la tardor,
un neguit que s’esvaeix
un hivern sense fredor
una abraçada de mel.

Un llavis que trauen pors,
la remor d’un xiuxiueig,
la flama en la llar de foc
el brogit d’un cos encès.

La bonança i serenor,
quan descarrega el mal temps,
la pluja que calma el cor
quan em crema el desgavell.

La moixaina i el petó,
la tendresa a cau de pell,
el caliu i l’escalfor...
ets això, però ets molt més.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019
6
4comentarios 56 lecturas catala karma: 59

Desert

Cloure la mirada
i percebre la suavitat del bes,
petit oasi on assedegar
desig i tendresa
Tancar els ulls,
i a la cambra,
el silenci, l'infinit
el teu alè
acaronant la privadesa
de la pell.
Cloure l'esguard
i resposar al caliu
de les nostres dunes
leer más   
4
2comentarios 39 lecturas catala karma: 38

Poema a un bolet

Entre herbetes i pedretes
es queixava aquell bolet,
per molt que sempre cridava,
que es trobava molt solet.

No facis soroll petitó,
mira... no siguis ximplet,
que si no es fixa ningú en tu,
sempre estaràs ben sencer.

I tant i tant va cridar
que va venir en Bertomeu
i per ximplet i xerraire
amb ou ferrat se’l va fer.

Text i dibuix: Àngels de la Torre Vidal ©
leer más   
14
4comentarios 71 lecturas catala karma: 52

Companya

Companya de sol i d’ombres
el dit que atia la flama,
amant de llargues estones,
de frecs de pell i besades.

Mocador quan el cor plora
aixopluc si hi ha enyorança,
paraigua sota la pluja,
i quan rius... la bategada.

Les mans que cerquen la joia
entre els llençols i la mànua,
els llavis que t’entabanen
quan vas a dir una paraula.

Una llum entre la boira,
aquell far de matinada,
que t’il·lumina a deshora
i et despulla amb la mirada.

Poema: Àngels de la Torre Vidal ©
Del Poemari Inèdit: “Dones – Mujeres”
Obra: David Casallachs Pérez ©
leer más   
3
sin comentarios 35 lecturas catala karma: 38

La Depressió

Va temptejant la tristesa,
s’amaga sota la roba,
entre murmuris assetja,
esperant-nos a la porta.

Ens dissimula amb tendresa
dins del cor se’ns recargola
se’ns disfressa d’innocència,
amb un gemec a la boca.

A pleret, pel cos llenega
a poc a poc ens envolta,
per fer-nos plorar, deleja,
i en les ninetes se’ns cola.

Treu-la de la teva alcova
no la vulguis per parella,
treu-la de la teva gola,
i també de casa teva...

Àngels de la Torre Vidal ©
04/04/2019
leer más   
6
sin comentarios 22 lecturas catala karma: 52

Com?

Un dels primers poemes que vaig parir...

Com oblidar-te si ets lluna?
Si ets estel, com no buscar-te?
Si essent com ets la llum,
Com podria no mirar-te?

Perquè malgrat ta indiferència,
perquè malgrat no estimar-me,
com oblidar-me dels ulls
que m’han ensenyat a mirar-me?

Àngels de la Torre Vidal ©
Imatge del muntatge: xarxa
Gener 2015
leer más   
3
3comentarios 48 lecturas catala karma: 50

Ploraré

Ploraré vora aquesta mar salada,
on només em pugui veure la lluna,
sota el llençol de la nit estelada,
que eixugui les llàgrimes una a una.

Ploraré dins del meu cau amagada,
on no arribin la pau ni la fortuna,
sota el mantell de roca escardada,
de còdols i de pedra fosca i bruna.

Un lloc un copsar la llum dels estels
on cada record no em cremi en el pit,
on bramar amb força a tot deu del cel

paraules blasfemes vers l’infinit,
estrofes i versos de foc i gel
fins que amaneixi i que mori la nit.

Àngels de la Torre Vidal
01/04/2019

Obra de la fotografia: "Vora el Mar" de Paco de la Torre Vidal (c)
11
4comentarios 44 lecturas catala karma: 46

Plor per la teva Absència

En silenci mentre es despulla el dia,
moro en la solitud del nostre jaç,
la teva tendresa en l’ambient, expira,
els nostres moments es van esborrant.

S’escapa una pluja serena i fina,
rodola en calma pel meu esguard,
recordant cada besada i carícia,
que em treia els neguits i em deixava en pau.

Batega el gemec que a la gola, crida;
la teva absència m’està ofegant,
renega l’ànima d’aquesta vida,

renega el meu cor de déus i deïtats,
maleeixo la nit, la tarda i el dia
que sense permís, se’t van emportar.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019
leer más   
17
8comentarios 89 lecturas catala karma: 79

Ets la Joia

Ets un sarró de rialles,
un cúmul de dos mil plors,
una munió de manyagues,
un sospir que surt del cor.

Ets un bes de matinada,
de cada vespre, el petó,
un saquet d’olors i flaires,
un pomell d’herbes i flors.

Ets la joia i ets la pluja,
ets la lluna i ets el sol,
ets l’esguard que m’aixopluga
de cada neguit i por

Àngels de la Torre Vidal (c)
Poemes 2019
leer más   
4
sin comentarios 16 lecturas catala karma: 33

Et vestiré

Et despullaré dels dubtes,
amb el tou d’aquest sol dit
i amb una sola besada
curull seràs de desig.

Amb un sol frec del meu ventre
i un petó sobre el melic,
et vestiré de fal·lera
amb flaire de gessamí.

Romandràs nu de desficis,
de frisança i de neguits,
et vestiré de luxúria
amb l’escalfor dels meus pits.

Et trauré amb cada botó
de tota amargor un bocí,
i amb cada peça de roba,
et rendiràs més a mi.

Et vestiré de tendresa,
amb puntetes d’organdí.

Àngels de la Torre Vidal (c)
leer más   
5
2comentarios 22 lecturas catala karma: 39

L'Home que Estimo

L’home que estimo, m’estima,
estima el frec dels meus dits
estima les meves carícies
em trau les pors i els neguits.

L’home que estimo em fa riure,
i riu amb mi quan jo ric,
em besa quan jo no el beso,
em vessa de pler i desig.

L’home que estimo em llegeix
i els seus versos són per mi,
i serem l’un per l’altre
en un poema infinit.

Del Poemari “Del Cor al Portamines” de l’Editorial Neopàtria 2017, pàgina 105
Per al C.G.M.
3
sin comentarios 16 lecturas catala karma: 48

paraula...

paraula que respira...
de vegades la paraula porta ira
paraula que suplica un copet a l'espatlla
o una infusió de sàlvia
paraula que s'asfixia
paraula de la euga quan renilla,
paraula de gavina
paraula degollada
per la ploma assassina
que mai no van ser prou
aquells vint anys i un dia
que no hi ha més oprobi
que gàbia dins un foli
una presó prohibida
amb barrots de quartilla
l'escoliosi aguda
de llengua compulsiva
de llengua que s'enterca
que s'enfila
trífida i desabrida
com un infaust trident
a reventar esclatant
tot el ventre del cel
i de la boca maconda
diluvi aiguat superb
de totes les paraules
que son fruita del temps
i anar deletrejant
la veu de la sement

carmina ral
16
6comentarios 74 lecturas catala karma: 26

Dia Internacional de la Poesia

Ser poesia, ser poema,
ser vocable, ser paraula,
ser mot que amb la seva bellesa,
desperta la teva albada.

Voldria ser un poeta,
expressar en cada vocable,
sentir de la pell que besa,
a una ànima enamorada.

Però és impossible gesta,
la meva lletra és escassa,
per expressar la grandesa
que en cada vers ella amaga.

Tan gran és la poesia,
que mai no podré abastar-la.


Àngels de la Torre Vidal (c)
5
4comentarios 41 lecturas catala karma: 44

Realitat

Encara no sé com pujant tocava les estrelles,
on llagrimes de ferro i crom es queixen;
de pols i llum amb galtes vermelles,
de raigs i crits es vesteixen.

El sol s’amaga i el temps s’atura,
i la imatge de foscor és ben quieta.
On la blancor apareix i creix d’altura,
la lluna ja ha obert l’aixeta.

Però s’omple el cel de màgia i dol,
esgarrifa el vent, plora.
De cop la nit s’emporta el que vol
i com un desig es fa d’hora.

S’obre la porta i el fred es trenca,
obro els ulls i no em trobo.
I l’aigua com foc em desperta,
s'ofega el meu món, m’adormo.
leer más   
6
sin comentarios 25 lecturas catala karma: 43

Quan et vaig coneixer....

Et vaig coneixer el 23 d'Abril,
a la vora del Riu Besós
mil coses ens vam dir,
i al dia següent ja eram amics.


Un dia ens va besar ,
i una bona parella vam formar.
Al mès següent ens vam casar,
i l'amor entre nosaltres ens va acompañar.


Al següent any vam tenir dos fills;
un es deia Joan i l'altre es deia Felip,
ells van tindrè molts amics,
i a l'Escola Túrbula van anar per aprendre a llegir.


Ès una bona escola,
i sempre ho serà,
hi han els millors profes,
que ens ajudens fins al final


















MarshmelloHacker0000 1 ESO A
leer más   
5
1comentarios 48 lecturas catala karma: 35

Verd

Un món verd i lluminós,
un lloc d'existència no bidireccional,
un verd imaginat a molts angles,
reflexos i asimetries.

I la distància és tan petita,
i la intensitat és tan real.

Un altre món verd es perd al so,
dibuixa el mar, imagina el bosc.
Cau i es precipita
a l'abisme desconegut
de la quotidianitat
de les experiències no viscudes
dels angles i els miralls
i estira una mà invisible
cap al fons de la magnètica llum,
cap als límits de la veu a la foscor.
I vol ser-hi present,
vol ser l'infinit tancat
i estimar assumint el passat.

I estimar-te
i desitjar-te
com si sempre ho haguéssim fet,
com si pogués.
I, a aquest món verd lluminós,
si em concentro molt,
no puc percebre cap sentit més
perquè amb els ulls crido,
perquè només voldria mirar-te
i, amb silenci de petrolier, trobar-te
a una soledat sagrada on,
no puc però vull,
que hi siguis tu.
11
4comentarios 93 lecturas catala karma: 49

Finestres

Col·leccionant finestres,
angles des d'on mirar el món,
quadres i marcs de l'exterior,
fulles que canvien d'estació,
un tros de cel,
un arbre,
el sol.

Les finestres són el llenç
dels pensaments de mirada perduda,
dels interlocutors que ja no hi són,
dels reflexos i els ulls d'altres vides,
d'un so suau als vidres i somriures,
d'un gat rere tests de flors.
5
sin comentarios 23 lecturas catala karma: 53
« anterior12345