Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Em Perdo

Em perdo en la tendresa d’un vers lliure,
romanc darrere d’una sinalefa,
d’una paraula que no puc escriure;
resto perduda en la meva incertesa.

Escolto lletres que em parlen i em diuen,
que és valuosa l’ànima serena,
que malgrat em plori, l’ensenyi a riure
que l’acaroni malgrat la tristesa.

Sortint de la ploma un vers que no rima,
escric al paper només lletres semes,
vocables de mort, accents sense vida,

munions d’occits guions i cometes,
d’uns pronoms febles que fallen i expiren:
estrofa que mor, matant el poema.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019

etiquetas: mort, poesia
11
7comentarios 88 lecturas versoclasico karma: 72
#1   Ets molt bona, m'agrada :-)
votos: 0    karma: 20
#2   #1 Gràcies Marc!
votos: 1    karma: 40
#3   Magnific Ángel
votos: 1    karma: 40
#5   #3 Gracias por tu esfuerzo, de verdad!!
votos: 0    karma: 20
#7   #5 De nada compañera
votos: 0    karma: 20
#4   La teva ploma té magia {0x1f377}
votos: 1    karma: 39
#6   #4 Ja voldria jo... Mercès!!
votos: 1    karma: 40