Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

encontrados: 115, tiempo total: 0.004 segundos rss2

Quinze anys

La flaire del boixac m’impregna l’ànima,
passejant tots dos per aquell camí,
records de besades i de moixaines,
mirant un núvol de pluja d’abril...

A cada besada els llavis aprenen,
a cada moixaina aprenen els dits...
la pell es desperta amb cada carícia
en aquell prat d’herba i de gessamí.

Riuen els teus ulls i et riu la mirada,
cada paraula destil·la desig,
en cada mot batega la innocència
sentint les teves mans sota el vestit.

Palpiten els quinze anys sota la roba,
descobrint i despertant els sentits
el teu record em nega i em sadolla...
puja pel ventre i batega en el pit.

Àngels de la Torre Vidal ©
19/05/2020
leer más   
11
15comentarios 125 lecturas versoclasico karma: 84

Poema de bressol

Dorm al sopluig de la mare,
tanca els ullets vida meva,
que un llumener et bressola
i un raig de la lluna et besa.

Àngels de la Torre Vidal
20/05/2020

Obra de la fotografia: Antonia Mora Vigas (c)
leer más   
5
3comentarios 30 lecturas versoclasico karma: 69

El monstre amable

Portava la llista en un paper,
la meva mare em feia un petó,
sortia de casa amb aquell cistell
que era més alt i més ample que jo

Anava pregant per tot el camí,
que aquell monstre amable no estigués sol,
que la seva dona i el seu cunyat
no estiguessin treballant al rebost.

Gairebé sempre, estava només ell,
algunes vegades, tenia sort...
Rosa i Pepito darrere el taulell
i el monstre mirant-me des del racó.

“Ets molt guapeta i vull estar amb tu”,
deia en veure’m el monstre sense nom,
petrificada contra aquell taulell
a aquella botiga morta de por.

Clavant-me la mirada al fons dels ulls,
lliscava les mans per tot el meu cos,
en tot aquell temps mai no vaig voler
saber com es deia... saber el seu nom.

Àngels de la Torre Vidal ©
20/04/2020

Ha mort recentment... cap pena.
leer más   
11
13comentarios 96 lecturas versoclasico karma: 98

No hi ets

No hi ets,
tot és buit,
sona el cor
batega el pit.

Mor el delit,
viu l’ofec,
tot és buit,
no hi ets.

Àngels de la Torre Vidal (c)
04/03/2020
leer más   
9
7comentarios 88 lecturas versolibre karma: 89

Calia escriure

“M'he envellit de massa vida meva.
He prosperat en la malenconia”.
Joan Teixidor (1913-1992)






Si neixes amb un cor gran
el teu món serà fosc
i profund com la mar.
Hauràs d'acceptar
papallones repicant sempre
a les finestres dels teus ulls.
Ser víctima d'estúpids arguments
i d´incomprensió.
Viure en aquest món
no serà gens senzill, amics,
però sempre,
malgrat tot
al nostre costat
—en aquest viatge—
llapis, i papers
ens acompanyaran.
Calia escriure, sí.


{0x1f3a8} lustració: Dossier Fundación Centro de Poesía J. Hierro
5
2comentarios 67 lecturas catala karma: 54

Quan

Quan no surti cap mot de la gola,
quan l’eixutor ja no em deixi parlar...
pintaré les paraules a la sorra
i marxaré amb les onades de mar.

Quan la lletra de la veu sigui sorda
i a l’oïda no puguis escoltar
la boniquesa del mot que em desborda
no desitjaré mai més despertar.

Quan a les meves mans sota la roba
una moixaina no pugui arribar...
besa’m amb tendresa deixant-me sola
quan la llum del sol em vingui a buscar.

Àngels de la Torre Vidal (c)
18/02/2020
leer más   
3
sin comentarios 56 lecturas versoclasico karma: 108

De sobte 1

De sobte et torno a llegir,
em besen punts i paraules,
que han sortit des dels teus dits
per assetjar la mirada.

Quartetes 2020
Àngels de la Torre Vidal
leer más   
1
sin comentarios 35 lecturas versoclasico karma: 90

Rituals: El pare

Un cafè sobre la taula,
dues torrades de pa,
la cigarreta entre els dits
un mirar vell i cansat.

Un somriure sobre els llavis
una moixaina a les mans
un petó sobre el cabell...
marxa el pare a treballar.

Àngels de la Torre Vidal ©
05/02/2020
leer más   
1
2comentarios 87 lecturas versoclasico karma: 90

Trencant

Tenso el vers trencant l’estrofa,
com el sol trenca la nit,
em trec la pols de la roba,
i alçant ales faig camí.

Àngels de la Torre Vidal (c)
Quartetes 2020
leer más   
12
sin comentarios 61 lecturas versoclasico karma: 88

De Sobte 3

De sobte torno a somiar,
i torno a aixecar les ales,
quan em freguen els teus mots,
quan em besen les paraules.

Quartetes 2020
Àngels de la Torre Vidal
leer más   
4
sin comentarios 55 lecturas versoclasico karma: 71

Música

Sona al meu cap la teva melodia,
un raig de notes és la teva veu,
una clau de sol em dóna la vida
una nota de gerds, em treu l’alè.

Un vers trencat em sacseja l’oïda,
una estrofa negra em porta el deler,
em porta a plorar la llum d’aquell dia...
sota la lluna i la remor d’un vers..

Un record d’aquell ball que ens corprenia,
adagio d’uns dits marcant l’accent,
l’himne d’unes mans cercant la lascívia,

doll de notes que esdevenen un bes,
ja queda ben lluny aquella carícia...
que afinava el cor... i ens portava al cel.

Àngels de la Torre Vidal ©
19/02/2020

Obra de la fotografia: Lisette Alcalde (c)
leer más   
9
3comentarios 107 lecturas versoclasico karma: 88

A pleret

A pleret… besa’m l’orella…
xiuxiueja’m algun mot,
i fes lliscar pel meu cos,
pètals de rosa i rosella...

Fes venir la primavera
on només queda tardor,
i dibuixa en el meu cor
lletres d’amor i tendresa.

20/02/2020
Àngels de la Torre Vidal (c)
leer más   
11
9comentarios 87 lecturas versoclasico karma: 102

T'estimo

T'estimo perquè m'estimes, com sóc, sense pal·liatius ni retrets. Encara que cada dia ens sorprenguem mútuament de les particularitats de l'altre.

Malgrat que mai ens arribarem a conèixer completament, que mai sabrem realment què ens passa pel cap.

Perquè encara que siguem ben diferents ens complementem, som part d'alguna mateixa cosa desconeguda però engrescadora i perquè estant al teu costat em sento completa, sense ser part de tu.

Prosa Poètica
Àngels de la Torre Vidal (c)
Obra de la fotografia: Tomasz Alen Kopera (c)
leer más   
12
6comentarios 71 lecturas prosapoetica karma: 94

Agraïment a Erató

Tinc en l’armari un bon fons de paraules
dos calaixos amb punts i guionets,
i en la meva cambra tinc un prestatge
on deso les rimes en un paper.

Dins d’un bagul guardo sinalefes,
lligo vocals amb llaços de sonet,
cuso mots tristos i treno les lletres
una a una fins que neix el meu vers.

Tinc una ploma i tinc una llibreta
on escric i ordeno els meus sentiments;
de vegades blancs, de vegades negres,
que surten del cor i em cremen la pell .

A la Musa Erató prego i agraeixo,
cada punt, cada mot i cada anhel,
que em besin i m’inspirin cada dia
la seva tendresa i el seu alè.

Obra de la fotografia de Sir Edward John Poynter © Musa Erató
Àngels de la Torre Vidal ©
27/02/2020
leer más   
8
8comentarios 113 lecturas versoclasico karma: 93

He

He navegat amb quimeres,
he solcat els núvols blancs
he vençut a les tempestes
he rigut... també he plorat.

He viscut i mort en vida...
he estimat... m’han estimat.

Àngels de la Torre Vidal ©
04/02/2020

Obra de la fotografia: Laura Domine Buscató (c)
leer más   
13
4comentarios 143 lecturas versoclasico karma: 93

Sota la llum de la lluna

Sota la llum de la lluna,
un dit de la mà s’escapa,
recorrent la pell et busca
sota la roba… s’amaga.

Troba la vall i planúria…
va cercant entre les cames,
cerca de prop la luxúria,
i fa que gemegui l’ànima.

Àngels de la Torre Vidal ©
27/02/2020
leer más   
11
4comentarios 94 lecturas versoclasico karma: 89

El rellotge

Impassible sobre el mur,
deixa que corrin les busques,
no l’importa si es fa fosc
o si s’amaga la lluna.

A pleret fa el seu camí,
de forma lenta i segura:
un a un, cada segon,
cada tic tac no s’atura.

Àngels de la Torre Vidal ©
05/02/2020
leer más   
12
6comentarios 141 lecturas versoclasico karma: 86
« anterior123456