Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

encontrados: 89, tiempo total: 0.004 segundos rss2

Porta

Porta el vent una carícia,
porta un bocí del teu cor,
passa deixant una brisa
de dolor i desamor,
raja un núvol a migdia,
pluja d’una mar en plor.

Àngels de la Torre Vidal ©
Quartetes/Sextets
14/02/2020
leer más   
4
2comentarios 20 lecturas versoclasico karma: 71

Mira'm als ulls - Mira mis ojos

Miro els teus ulls i comprenc que no hi ets,
ja les teves mans han deixat la casa,
els tous dels dits han oblidat els frecs
no tens valor per mirar-me a la cara.

Al teu esguard ha arribat l’hivern,
la moixaina a la pell... roman glaçada,
busco tendresa i em trobo un cos erm...
i uns llavis muts de petons i paraules.

Si ja no m’estimes... no et retindré,
i respectaré que estimis a l’altra,
mira’m als ulls i als ulls et miraré...
i marxaré tranquil·la aquesta albada.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
12/02/2020

Adaptación al castellano:


Miro tus ojos y sé que no estás,
ya tus manos han dejado la morada,
tus dedos olvidaron ya rozar
no te atreves a mirarme a la cara.

Ha llegado el invierno a tu mirar,
las caricias ... permanecen heladas,
busco ternura y me encuentro un erial ...
y unos labios sin besos ni palabras.

No te retengo si no me amas ya,
y respetaré a esa otra que amas,
mira mis ojos y te miraré…
y me iré tranquila de madrugada.
11
12comentarios 60 lecturas versoclasico karma: 115

...

Tanco els ull i t’imagino,
mentre s’escapa una llàgrima,
i la meva mà somia
que la teva l’acompanya.

Per un esbós de somriure
per una sola mirada,
per un sol bri de tendresa,
per una sola paraula...

Li demano al Déu del Vent...
per una sola moixaina
que se m’emporti després
a morir en les onades.

Àngels de la Torre Vidal ©
14/02/2020
leer más   
9
5comentarios 60 lecturas versoclasico karma: 108

Aquella melodia

Volta aquella melodia,
dolç encís d’una balada
a pleret m’enteranyina,
i una llàgrima m’arrenca.

M’endinso en la melangia
em deixo caure en la xarxa...
em desborda la desídia,
se’m trenca en mil bocins l’ànima.

El teu record és follia
dia, nit i matinada.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
13/02/2020
leer más   
10
7comentarios 81 lecturas versoclasico karma: 108

Tu

La teva pell, una platja,
els teus ulls color de mar,
el teu ventre l’esplanada
on el meu vol descansar.

Un congost la teva espatlla,
el teu melic és un far,
els teus llavis la comarca...
on vaig aprendre a besar.

Un sol, la teva mirada,
una lluna el teu mirar,
il·luminant-me l’albada,
la nit, la tarda i la llar.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
12/02/2020
leer más   
11
10comentarios 51 lecturas versoclasico karma: 91

Immersos

Immersos en una onada d’estels,
sota el cel negre i una lluna blanca,
emparats pel desig i pel plaer,
i pel caliu humit d’una besada.

Les carícies de mel i de gerds
surten dels dits i recorren l’espatlla,
deixen als porus bocins de deler
vessen per la pell bocins de paraules.

Cada paraula esdevé un xiuxiueig,
que nega els sentits i atribola l’ànima,
cada moixaina esdevé un aleteig

de papallones al ventre i les cames...
immersos en una onada d’estels,
oblidant el cos i aixecant les ales.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
12/02/2020
leer más   
9
8comentarios 93 lecturas versoclasico karma: 89

Ets

La llum de primera hora,
la gota de la rosada,
ets la pau en la nit fosca
i el bes de la matinada.

Àngels de la Torre Vidal (c)
Quartetes

La luz de primera hora,
la gota de la rosada
eres paz en la noche oscura
y el beso de la madrugada.
leer más   
12
11comentarios 104 lecturas versoclasico karma: 95

Mor la Llibertat

Fineixen el progrés i la cultura,
quan al diferent no el deixen parlar,
quan cada gest, és un gest de censura,

quan a cada crit s’ofega el cridar;
s’afebleixen els rajos de la lluna
sota el sopluig d’un mot esbiaixat,

mor la paraula ofegada en escuma
quan allò que és fals es pren per real...
donant a la veritat sepultura...
viu la mentida, mor la llibertat.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
leer más   
9
5comentarios 92 lecturas versoclasico karma: 120

Un querubí

Cap mare o pare hauria de perdre un fill a mans de ningú.

En un racó del fossar,
sota un xiprer amagada,
el seu conte entre les mans,
fixant al mur la mirada.

La llàgrima vol rajar,
no pot tornar cap a casa,
on sent el cor esclatar
en entrar a la seva cambra.

El dolor l’està ofegant,
mor a cada bategada,
vol morir i acompanyar
el seu querubí a l’albada.

Mai en ella morirà
el record d’aquella tarda
quan el petit va marxar
d’una mà que li era estranya.

Àngels de la Torre Vidal (c)
Poemes 2020

un querubín

En un rincón del camposanto,
bajo un ciprés escondida,
su cuento entre las manos,
fijando en el muro la mirada.

La lágrima quiere escaparse,
no puede volver a casa,
donde siente el corazón estallar
al entrar en su habitación.

El dolor la está ahogando,
muere en cada latido,
quiere morirse y acompañar
a su querubín al alba.

Nunca en ella morirá
el recuerdo de aquella tarde
cuando el pequeño se marchó
de una mano que le era extraña.


Fotografia: "Mourning Woman" de Monceau en el Cementerio de Montparnasse.
leer más   
12
11comentarios 110 lecturas versoclasico karma: 102

Juganera

Avui tinc les mans juganeres,
i tinc juganera la boca,
per cercar indrets i dreceres
que empares sota la roba.

Àngels de la Torre Vidal (c)
2015

Adaptación al español


Tengo manos juguetonas
y juguetona la boca
para buscar sitios y atajos
que amparas bajo la ropa.

Àngels de la Torre Vidal (c)
2015
leer más   
17
16comentarios 114 lecturas versoclasico karma: 97

La tardor

En cada dit va una rima,
en cada bes... un mot va,
i en el fons de la pupil·la,
el vers que em va enamorar.

Ets l’estrofa que em convida
a ser part del teu esguard,
paraula que no està escrita
i brolla sense parar.

A la tardor de la vida,
em freguen les teves mans,
rebent en cada carícia
un bell “t’estimo” callat...

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
29/01/2020

angelsdelatorrevidal.blogspot.com/2020/01/la-tardor.html
leer más   
13
13comentarios 101 lecturas versoclasico karma: 100

Un camí

Anava seguint esteles
d’una llum i un bategar,
portava als peus la incertesa
i el cor em marcava el pas.

Vaig deixar amics enrere,
algun amor i una llar,
i entre els còdols de la senda
el meu camí vaig trobar.

Vaig arribar a unes terres,
fèrtils, de camps i de mar,
un lloc on el sol et besa...
i la brisa et fa somiar.

Vaig cercar per ports i serres
fins trobar el teu esguard
color de mar de tendresa,
i pell aspra pel treball.

El teu cor em vas estendre,
em vas estendre unes mans
plenes d’amor i saviesa,
i un somriure de bon grat.

Hem viscut amb goigs i penes...
recollint felicitat,
i de vegades tempestes,
que vam saber superar.

Ja vaig a terres eternes...
on la lluna de cristall
m’espera amb les mans obertes...
fins que tu vulguis pujar...

Àngels de la Torre Vidal ©
04/02/2020
leer más   
13
20comentarios 92 lecturas versoclasico karma: 104

Quan?

Quan vindrà a buscar-me la lluna plena?
Quan vindrà el sol a besar-me la cara?
Quan vindrà l’anhelada primavera
que porti l’escalf per quedar-se a casa?

Quan vindran uns dits a fregar l’esquena?
Quan vindrà un llavi cercant la besada?
Quan vindrà un esguard vestit de tendresa
que eixugui el dolor de la meva cara?

Àngels de la Torre Vidal ©
30/01/2020
leer más   
10
10comentarios 108 lecturas versoclasico karma: 108

De sobte 2

De sobte tornes a ser,
darrere d’un vers que em parla,
escrit a un tros de paper
que em frega i sadolla l’ànima.

Quartetes 2020
Àngels de la Torre Vidal
leer más   
10
sin comentarios 64 lecturas versoclasico karma: 107

Quarteta

Una trobada de dits,
i reunió de besades,
concert de goig i desig
el plaer a mans vessades.

Perquè els dits són multifuncionals...

Àngels de la Torre Vidal (c)
leer más   
5
sin comentarios 37 lecturas versoclasico karma: 80

Desitjant la primavera

Prepara el niu l’oreneta,
el seu cant nega els carrers;
s’endinsa la primavera
dins del poble i de la pell.

Àngels de la Torre Vidal ©
Quartetes 2020
leer más   
10
2comentarios 50 lecturas versoclasico karma: 88

Ens veurem

En el replà d’un sospir,
en el descans d’un gemec,
on les hores van fugir
per cercar un futur incert.

On la mar un vers escriu,
on el bell poema, neix,
on moren els mots captius
que no arriben al paper.

On la punta dels teus dits
sap trobar el meu deler,
furgant entre el meu desig
esvarant la meva pell.

On viuen el goig i el delit,
i tot... tendresa esdevé,
on cada racó del pit,
és dolcesa i és plaer.

En aquell racó del llit...
aquesta nit ens veurem.

Àngels de la Torre Vidal ©
23/01/2020
leer más   
13
9comentarios 109 lecturas versoclasico karma: 112

Una nit sense tu

Una nit feixuga i llarga,
un estiu sense un hivern,
una foscor que no acaba,
una guitarra silent.

Una mà sense moixaina,
un dit que no troba el frec,
un desig sense unes ales
que el llancin al teu recer.

Una llengua que no parla,
que tampoc no tasta el bes,
uns llavis morint al alba,
per fregar la teva pell.

Sóc l’oreneta callada
que mor i no sap perquè...
que cerca entre mil paraules
els teus ulls i el teu alè.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2020
leer más   
16
15comentarios 146 lecturas versoclasico karma: 104

Casa meva

Obro la finestra de bat a bat,
convido al sol que m’acompanyi a casa,
que entri la flaire de cafè i de pa,
de fruits del conreu i del peix de platja.

Deixo que passi qui vulgui passar,
qui deixi al carrer malsons i la ràbia,
qui porti un somriure als llavis pintat,
qui porti a les mans la pau i bonança.

Entra al meu porxo si véns a ajudar,
lliurant l’alegria a aquell que l’hi manca,
lliurant un petó a qui vulgui plorar

i fent a qui li falti, alguna abraçada,
si véns amb enveja, amb odi o tibat...
no ets benvingut a la meva morada.

Àngels de la Torre Vidal ©
21/01/2020
leer más   
12
9comentarios 86 lecturas versoclasico karma: 110

Tu

Ets la primera onada del meu dia,
l’última besada abans de dormir...
la carícia que va decidida
recorrent la meva pell amb els dits.

Ets el badall del sol sobre la riba,
un bell raig de lluna que omple la nit,
un vers que escapa de la poesia,
per venir a cercar la mel dels meus pits.

El bocí de vent convertit en brisa
que cada capvespre ve a jeure amb mi,
que entremaliat m’envolta de vida..

i per cada frec... m’arrenca un sospir,
m’omple de goig i m’encén la guspira
que rebleix la llar de foc i delit.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019
17/12/2019
leer más   
11
8comentarios 124 lecturas versoclasico karma: 90
« anterior12345