Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

A Notre Dame

Ja no et veuré com abans,
s’ha perdut una deessa ,
el teu port i tarannà
entre els fantasmes passeja.

No veuré com els estels
besen la teva figura,
altiva amb les dues torres
i al bell mig, la teva agulla.

Testimoni de batalles,
revoltes i de conquesta,
de reines guillotinades
des del teu tron en el Sena.

Seu de coronacions
d’Emperador de fortuna
de Donzella d’Orleans
pel seu glavi ben temuda.

Danton, Marat i Robespierre
vas observar amb fermesa
mentre gestaven ben ferms,
la Revolució Francesa.

Aviat seràs restaurada,
amb nou guix i nova pedra,
nova fusta de nous roures
et faran de nou... eterna.

Plora el record i la història...
t’enyora la lluna plena.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemes 2019

etiquetas: tristesa
14
9comentarios 124 lecturas versoclasico karma: 106
#1   Precios homentge!!
votos: 1    karma: 39
#2   #1 Gràcies Marta!! {0x1f618} {0x1f618}
votos: 1    karma: 39
#3   Siempre me pasa igual, pero por lo entendido...
Precioso poema.
Saludos.
votos: 1    karma: 39
#4   #3 Gracias por tu esfuerzo y por tus palabras!
votos: 0    karma: 20
#5   Bello poema bocinets me encantó
votos: 1    karma: 40
#7   #5 Gracias Agustín!
votos: 0    karma: 20
#9   #7 De nada
votos: 1    karma: 40
#6   Emotiu i preciós homenatge...
votos: 1    karma: 38
#8   #6 Gràcies Carmen!
votos: 0    karma: 20