Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Un dijous de Nadal al Raval

Feia temps que volia marxar de casa, del seu país, dels seus costums... però només pensar que es trobaria a gent estranya, que hauria de brindar el Nadal amb gent desconeguda, amb una família que no era la seva i amb uns ulls misteriosos que li estarien observan,s'imaginava un Nadal sense sentit, una taula plena d'absències que li podia provocar un nus a la gola. Dins seu, sentia el dolor, la por, el canvi, i com no, el fracàs acceptat, molta rancúnia, eren com aquelles boletes de Nadal que portava a dintre del seu cor, de la seva gent, i del seu país, però tènia la sensació de fer el que cal, era una nova oportunitat. I va arribar el Nadal, i amb ell una nova esperança, era el seu primer Nadal sol, i li van parlar del Raval del carrer Om, vinga animat!, vine a celebrar-ho! No estaràs sol, compartirem sopar i regals, tindràs una mica de brou i caliu, i en aquell moment va decidir no brindar per aquella festa sense família, sense fills, sense pares, sense res, però tènia un arbre ple de boletes, amb aquella gent desconeguda que el tractava amb amabilitat. Era dijous, i dins seu va empassar llàgrimes i esperances. Avui ha estat un dia de nadal diferent, però segueixo portant dins meu un arbre ple de boletes i records, he caminat molt, ensopegat, caigut, aixecat, i algunes vegades fins i tot he ballat... Gràcies per ser-hi amb mi en aquest Nadal diferent.
14
3comentarios 66 lecturas concursobac karma: 76
#1   Aquest poema transmet coratge, empenta.
Però sobretot, l'actitud cap a un futur millor i demostra la gratitud cap a la gent solidària i amb bon cor, la qual cosa, és gratificant i honora a totes aquelles persones que es dediquen en l'ajuda al proïsme. Un valor a tenir en compte en l'època actual, on prima la solidesa humana.
Carmen Bayona.
votos: 0    karma: 6
#2   Magnífico relato, Laura. Expresas de forma muy adecuada el espiritu luchador que se requiere en situaciones tan difíciles : Miedo a lo desconocido. Y como gratitud, un sentimiento tan necesario, como el calor humano.
Marta Prats.
votos: 0    karma: 6
#3   Muy buen relato. Los que nunca hemos tenido que emigrar ni hemos sufrido dificultades economicas no somos conscientes de la gran cantidad de gente que vive en estas situaciones
votos: 0    karma: 6