Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Un dia qualsevol

Tot el carrer estava fosc i cobert d’una espessa boirina, provocant una estranya sensació d’angoixa als pocs transeünts que s’aventuraven a sortir a l’exterior. Feia fred, i la ciutat sencera s’havia convertit en una perillosa pista de gel. A través de la finestra veig unes ombres que entren al carreró del costat de la tenda de licors. Pocs minuts després les veig sortir, però en falta una. Jo continuo mirant a traves del vidre. Sembla que la gent comença a amuntegar-se davant del carreró. En Josuè, l’amo de la tenda de licors també hi es fora. Sento una sirena apropant-se; es la policia. Els agents intenten evitar que els curiosos formin un embús al carrer, i comencen a dispersar a la multitud. Un ràpid rebombori es forma davant casa meva amb l’arribada de l’ambulància i dels reporters dels diaris locals, que s’han assabentat de la noticia molt abans que la pròpia policia. Els sanitaris treuen del carreró un cos cobert per una manta; està mort. Desprès de parlar uns minuts amb alguns testimonis, entre ells en Josuè, la policia marxa, juntament amb l’ambulància. En poc mes de vint minuts el silenci es tornar a palpar a l’exterior. Baixo les persianes i me’n vaig al llit, amb la sensació de que avui no ha passat res extraordinari.

etiquetas: microrrelato, policiaco, suspense, terror, misterio
2
sin comentarios 54 lecturas catala karma: 29