Verso clásico Verso libre Prosa poética Relato
Perfil Mis poemas Mis comentarios Mis favoritos
Cerrar sesión

Clam

Riu la injustícia del poble feble,
homes i dones es posen dempeus,
clamant pels seus drets i per la justícia...
retruny al carrer la veu de la gent.

Àngels de la Torre Vidal (c)
03/06/2020

Fotografia: elnacional.cat
leer más   
3
2comentarios 44 lecturas versoclasico karma: 60

Desde aquel día

Seguí tus pasos y seguí el camino,
hasta encontrarme en medio de la nada,
entre la niebla perdí los sentidos,
me senté a esperarte en la madrugada.

Tú no llegaste... però llegó el frío,
pasaron mil noches y mil mañanas,
esperé enmedio de un mundo vacío,
que llené de sal de enjugar mis lágrimas.

Me anegaron mis sueños incumplidos,
las ilusiones con alas cortadas,
y me llegaron a portes debidos
los anhelos que dejé en la ventana.

Un rayo de sol me anegó de alivio,
se coló en la bruma y me encendió el alma,
me otorgó la paz, me otorgó respiro,
y vi el color de una nueva mañana.

Y desde aquel día... cuando me miro...
me veo completa y no me haces falta.

Àngels de la Torre Vidal ©
02/06/2020

Obra de la fotografía: Colette Van Ojik (c)
leer más   
18
9comentarios 125 lecturas versoclasico karma: 102

Vaya par...

Me gustas,
te gusto,
me asustas,
te asusto...

Me miras,
te miro,
me escribes,
te escribo...

Me quieres,
te quiero,
me pierdes,
te pierdo,

por tonta...
por lerdo.

Àngels de la Torre Vidal ©
02/06/2020
leer más   
22
13comentarios 140 lecturas versoclasico karma: 116

Quinze anys

La flaire del boixac m’impregna l’ànima,
passejant tots dos per aquell camí,
records de besades i de moixaines,
mirant un núvol de pluja d’abril...

A cada besada els llavis aprenen,
a cada moixaina aprenen els dits...
la pell es desperta amb cada carícia
en aquell prat d’herba i de gessamí.

Riuen els teus ulls i et riu la mirada,
cada paraula destil·la desig,
en cada mot batega la innocència
sentint les teves mans sota el vestit.

Palpiten els quinze anys sota la roba,
descobrint i despertant els sentits
el teu record em nega i em sadolla...
puja pel ventre i batega en el pit.

Àngels de la Torre Vidal ©
19/05/2020
leer más   
11
15comentarios 132 lecturas versoclasico karma: 84

¿En qué?

¿En qué momento murieron mis sueños?
¿En qué lugar enterré las palabras?
¿En qué momento apostataron mis dedos
de las caricias que en ellos moraban?

¿Dónde olvidaste el sabor de mis besos?
¿En qué otros labios ahogaste mis ganas?
¿En qué lugar dejaste mis deseos?
¿Dónde dejaste mi vida varada?

Àngels de la Torre Vidal ©
28/05/2020

Obra de la fotografía: "Tear" de Tomasz Alen Kopera (c)
leer más   
13
8comentarios 91 lecturas versoclasico karma: 92

Poema de bressol

Dorm al sopluig de la mare,
tanca els ullets vida meva,
que un llumener et bressola
i un raig de la lluna et besa.

Àngels de la Torre Vidal
20/05/2020

Obra de la fotografia: Antonia Mora Vigas (c)
leer más   
5
3comentarios 30 lecturas versoclasico karma: 69

Versos de cuna

Duerme mi niña que llega la noche,
un rayo de besos te da la luna,
te mecen las estrellas y luceros
que desde el cielo iluminan tu cuna.

Àngels de la Torre Vidal (c)
20/05/2020
leer más   
19
12comentarios 103 lecturas versoclasico karma: 100

Primavera

Rotund silenci
de la pluja en les fulles,
és primavera.

Marxen els núvols,
canten les orenetes,
tremola l’abril.

El sol badalla,
renegant sobre l’herba
i esclata la verdor.

Àngels de la Torre Vidal (c)
28/04/2020
leer más   
11
4comentarios 63 lecturas versolibre karma: 104

Sueños

Sueña el campo con la lluvia,
sueña la espuma un mar bravo,
sueña el cielo con las nubes,
sueña mi cuerpo... tus manos.

Àngels de la Torre Vidal (c)
11/05/2020
leer más   
22
26comentarios 152 lecturas versoclasico karma: 93

Camí de l'escola

No teníem bicicleta,
sortíem juntes de casa,
totes les nenes del barri,
portant les nostres germanes.

Tots els llibres a l’esquena,
de lletres ben carregades,
cap al camí de l’escola...
ple de conreus i argelagues.

Dels forats sota la sèquia,
sortia la sargantana,
i li tallàvem la cua,
si podíem agafar-la.

Un grapat de panissola,
arrencàvem de la branca,
agafant-la des de sota
fent una bona estrebada.

Després el llençàvem fort...
cap als companys i companyes,
la meitat es queia al terra,
l’altra meitat s’enganxava.

Les pinyes de les bardisses,
per tot el camí volaven,
buscant un cos on picar
i on deixar les seves marques.

Corríem amb les motxilles,
per no arribar tard a classe,
ens pegaven amb la regla
i no li ho dèiem als pares.

Amb la funda del bolígraf,
paper i arròs ens llençàvem,
cantàvem rius i províncies,
i les taules recitàvem.

Anàvem ben plens de nyaps,
de blaüres i de nafres,
però amb un somriure als llavis
i amb tots els somnis... intactes.

11/05/2020
leer más   
6
2comentarios 70 lecturas versoclasico karma: 63

Poco a poco

Muy poco a poco me adentré en mi sueño,
sin yo quererlo, te metiste en él,
gocé el elixir que fueron tus besos,
bajo tus dedos, morí de placer.

Sentí las ganas correr por mi cuerpo
tomé las riendas y calmé mi sed
en cada fuente de tus recovecos
en cada curva que forma tu ser.

Abrí los ojos y sentí miedo,
vi que no estabas... quise fenecer...
lágrimas tibias mi tez recorrieron;

en mi garganta se ahogó mi fe,
cerré los ojos y dormí de nuevo
para soñarte y tenerte otra vez.

Àngels de la Torre Vidal ©
28/04/2020
leer más   
21
14comentarios 96 lecturas versoclasico karma: 107

Besos confinados

¿Dónde se alojan tus besos
mientras estén confinados?
¿Dónde alojas las caricias
mientras me estén esperando?

Àngels de la Torre Vidal ©
21/04/2020
leer más   
13
6comentarios 101 lecturas versoclasico karma: 82

Sant Jordi Confinado

El Dragón inmunizado,
quiere comerse a la bella,
pero Sant Jordi bien bravo
con la mascarilla puesta…

sale a buscarlo a caballo
por el campo y por la aldea,
y lo ha dejado encerrado
metido en su madriguera.

“¡Este año confinado!
¡No comerás princesa!

Àngels de la Torre Vidal (c)
leer más   
12
8comentarios 111 lecturas versoclasico karma: 86

Sant Jordi Confinat

El Drac està immunitzat,
vol cruspir-se a la princesa,
però Sant Jordi ben brau
s’ha posat la mascareta.

I l’ha sortit a buscar
per la vila i per l’era,
i l’ha confinat al cau.
ben agafat de l’orella.

“Aquest any descansaràs
i no menjaràs princesa!

Àngels de la Torre Vidal ©
Foto: www.naciodigital.cat/noticia/200829/cavaller/princesa/amb/mascareta/co
leer más   
3
2comentarios 42 lecturas versoclasico karma: 59

Història d'amor

Em sento trista per no poder celebrar Sant Jordi al carrer com cada any. Us deixo una mostra d'un dels poemes del meu llibre "Princeses, Escates i Espases" amb dibuixos de la meva filla. Això sí... amb humor...


Un bell Drac i una princesa,
viuen el seu gran amor,
no disposen de riquesa,
ni d’una corona d’or.

Només tenen la tendresa,
dels seus llavis, els petons,
paraules a cau d’orella,
i carícies que ho són tot.

Mirant al Drac, la donzella,
amb ulls de delit i foc,
a cada escata ja el besa,
i li besa cada mot.

Es parlen amb la certesa
de saber que entre tots dos
només hi cap la franquesa
i petons de mil colors.

Dóna’ls records de part meva,
si els trobes volant o al jóc,
i marxa aviat i amb prestesa,
que es gaudeixin tots dos sols.

Poema: Àngels de la Torre Vidal (c)
Dibuix: Júlia García de la Torre (c)

quatreparaulesaldia.wordpress.com/2020/04/22/historia-damor/
leer más   
3
2comentarios 26 lecturas versoclasico karma: 60

El monstre amable

Portava la llista en un paper,
la meva mare em feia un petó,
sortia de casa amb aquell cistell
que era més alt i més ample que jo

Anava pregant per tot el camí,
que aquell monstre amable no estigués sol,
que la seva dona i el seu cunyat
no estiguessin treballant al rebost.

Gairebé sempre, estava només ell,
algunes vegades, tenia sort...
Rosa i Pepito darrere el taulell
i el monstre mirant-me des del racó.

“Ets molt guapeta i vull estar amb tu”,
deia en veure’m el monstre sense nom,
petrificada contra aquell taulell
a aquella botiga morta de por.

Clavant-me la mirada al fons dels ulls,
lliscava les mans per tot el meu cos,
en tot aquell temps mai no vaig voler
saber com es deia... saber el seu nom.

Àngels de la Torre Vidal ©
20/04/2020

Ha mort recentment... cap pena.
leer más   
11
13comentarios 96 lecturas versoclasico karma: 98

No hi ets

No hi ets,
tot és buit,
sona el cor
batega el pit.

Mor el delit,
viu l’ofec,
tot és buit,
no hi ets.

Àngels de la Torre Vidal (c)
04/03/2020
leer más   
9
7comentarios 88 lecturas versolibre karma: 89

Quan

Quan no surti cap mot de la gola,
quan l’eixutor ja no em deixi parlar...
pintaré les paraules a la sorra
i marxaré amb les onades de mar.

Quan la lletra de la veu sigui sorda
i a l’oïda no puguis escoltar
la boniquesa del mot que em desborda
no desitjaré mai més despertar.

Quan a les meves mans sota la roba
una moixaina no pugui arribar...
besa’m amb tendresa deixant-me sola
quan la llum del sol em vingui a buscar.

Àngels de la Torre Vidal (c)
18/02/2020
leer más   
3
sin comentarios 56 lecturas versoclasico karma: 108

De sobte 1

De sobte et torno a llegir,
em besen punts i paraules,
que han sortit des dels teus dits
per assetjar la mirada.

Quartetes 2020
Àngels de la Torre Vidal
leer más   
1
sin comentarios 35 lecturas versoclasico karma: 90

Rituals: El pare

Un cafè sobre la taula,
dues torrades de pa,
la cigarreta entre els dits
un mirar vell i cansat.

Un somriure sobre els llavis
una moixaina a les mans
un petó sobre el cabell...
marxa el pare a treballar.

Àngels de la Torre Vidal ©
05/02/2020
leer más   
1
2comentarios 87 lecturas versoclasico karma: 90